LA VIDA QUOTIDIANA A GRÈCIA I A ROMA

Com vivia un noi romà?

Com vivien els grecs?

 

Menjant amb els romans

• Una alimentació sana

  Quan es tracta de la vida quotidiana d'una cultura, se sol parlar d'aspectes com l'educació, la família, el matrimoni, etc., però rarament de la gastronomia. Això no obstant, el món culinari transmet molta informació sobre una societat: forma de vida, salut i malalties, infraestructures públiques i privades (cuines, rebosts, mercats, menjadors), economia, classes socials, etc.
  Un estudi sobre la cuina dels antics romans, que és possible dur a terme gràcies a restes orgàniques i arqueològiques, a la literatura i l'art, permet aprendre moltes coses sobre la vida quotidiana d'aquest poble.
  Generalment se sol pensar que l'alimentació dels romans era molt exòtica i sibarita, però aquesta idea només és certa en part. Aquest tipus de menjar només el feien les classes econòmicament superiors. L'alimentació de les classes inferiors mostrava molts punts de contacte amb el que avui coneixem com a «dieta mediterrània», és a dir, la que s'observa en països com França, Itàlia, Grècia, etc., que van pertànyer l'àmbit cultural romà.
  Així doncs, l'alimentació de la gent humil era sana i equilibrada. Hi predominava el consum de llegums, fruites, verdures, lactis, pocs greixos, oli d'oliva, peixos, etc. Aquesta forma d'alimentació constitueix el punt de partida de la nostra cultura culinària, enriquida, evidentment, pel contacte amb altres civilitzacions.

  Sabies que… Als romans els agradava mesclar sabors?

  

  Cuina de la casa dels Vetti, Pompeia

• Característiques de la cuina romana antiga

  • En el món romà hi havia grans diferències socials. Alguns plats eren per als rics i altres de més humils, per a la població en general.
  • La cuina dels romans va rebre influències d'altres cultures amb les quals van estar en contacte, com l'etrusca, la fenícia, l'egípcia i, principalment, la grega.
  • La seva cuina i la manera de menjar van evolucionar amb el pas del temps. Als inicis de la història romana, els aliments bàsics eren: pa, formatge, cereals, llegums, verdures i fruites, mentre que la gent rica afegia a aquests productes carn, peix i vi. Al final del segle II aC, quan els romans van entrar en contacte amb el món grec, la seva gastronomia es va tornar més elaborada, hi van incorporar nous productes importats i van començar a sentir l'afany pel luxe.
  • Hi ha una gran similitud entre els aliments dels romans i els que avui podem comprar en qualsevol mercat, excepte els que es van incorporar a la nostra dieta després de la colonització d'Amèrica, com la patata, el blat de moro, el tomàquet, la xocolata i el cafè.
  • En els menjars familiars es consumien aliments senzills, mentre que els sopars amb convidats o banquets es distingien per l'abundància, el luxe i el refinament. Dels aliments que consumien als banquets cal destacar: carns de caça (porc senglar, cérvol i llebre), d'aus (pollastres, coloms, galls dindi, flamencs, faisans i cigonyes) i altres animals (porc, bou, liró i ase salvatge), peixos i mol·luscos (preferentment, morenes i ostres), tota mena d'hortalisses, verdures i fruites. Tenien predilecció pels bolets, les olives i els fruits secs. Aquests aliments els acompanyaven amb vi rebaixat amb aigua.
   

  

  Bodegó amb diferents peces de caça procedent d'Herculà

   
  • Cuinaven els plats igual que avui dia: aliments bullits, rostits i fregits, fent servir oli d'oliva, però sempre acompanyats d'una gran quantitat d'espècies i d'un condiment anomenat garum, una salsa d'entranyes de peixos blaus assecades al sol, que apareix en totes les seves receptes.
  • La cuina era molt condimentada, plena d'olors i sabors exòtics i diferents dels nostres. Es creu que el gust per la condimentació tenia una justificació en la necessitat de conservar els aliments amb espècies i en la idea que el fet de tenir-ne indicava poder econòmic, ja que moltes s'havien d'importar d'altres països.
  • Moltes de les tècniques de conservació dels aliments han arribat fins als nostres dies: conserves en oli, vinagre, vi, salmorra, mel, sal, serradures, assecat a l'aire lliure, etc.
    
    

    1. L’educació

  • L'educació en l'antiguitat tenia com a objectiu ensenyar les virtuts, els costums i els valors que eren necessaris per mantenir les tradicions.
    Es poden destacar les següents característiques de l'educació a Grècia i a Roma:
    • L'educació no era obligatòria, és a dir, els pares eren els responsables de l'educació dels fills, i aquest era un assumpte aliè a l'estat.
    • Els pares pagaven directament els mestres. L'ensenyament era privat.
    • La música i la gimnàstica eren molt importants en l'educació.
    • No hi havia pròpiament locals o escoles, sinó que els mestres rebien els alumnes a casa seva. Amb el temps, a Roma es van construir locals anomenats schola o ludus (joc), escassament condicionats, on el mestre rebia els alumnes.
    • Per impartir les classes el mestre necessitava molt poc material: per als nens, uns bancs com a seients i unes taules de fusta amb cera a l'interior que servien de quadern per escriure amb ajuda d'uns estilets o punxons. Per al mestre, una cadira amb respatller i una fusta per castigar els alumnes poc aplicats.
    • Els nens anaven a classe acompanyats d'un esclau, anomenat pedagog, que tenia cura de la seva seguretat, els portava el material escolar i els inculcava bon comportament. A Roma, el pedagog era sempre un esclau grec que s'encarregava d'ensenyar a llegir i escriure als nens fins que anaven a escola.

    Sabies que… Els grecs i romans feien la gimnàstica ungits amb oli?

    

    Atletes grecs fent-se massatges amb oli

     
    

  • 2. Els jocs

  • Els antics grecs i romans ocupaven el temps lliure amb jocs. Avui dia es coneixen molts dels jocs que s'utilitzaven en l'antiguitat, i n'hi ha que encara són vigents.
    Entre els antics jocs romans, els més populars eren els següents:
    • Puppae. Així es deien les nines articulades.
    • Digitis micare. Dos contrincants enfrontats, en escoltar el senyal, havien de desplegar els dits d'una mà i dir al mateix temps un número del 0 al 10. Guanyava qui encertava el total de dits desplegats.
    • Caput aut navis. Llançaven una moneda a l'aire i calia endevinar si sortia cap o nau.
    • Oscillum. Els nens es balancejaven sobre una taula.
    • Mosca de bronze. Posaven una bena als ulls a un nen, que havia d'agafar un dels seus companys de joc. Es deia «mosca de bronze» perquè durant el joc el nen amb els ulls embenats cridava: «Jo caçaré la mosca de bronze», i els altres jugadors li contestaven: «Tu la caçaràs, però no l'atraparàs».
    • Ocellati. Feien un forat a terra i hi havien d'introduir-hi unes boletes de fang o pedres rodones.
     

    

    Nens romans jugant a les boles en un relleu del segle II dC

     
    • Orbis. Feien rodar un cèrcol amb l'ajut d'un bastó.
    • Turbo. Consistia a fer girar una baldufa amb una corda.
    • Alea. Cada jugador tirava dos daus numerats de l'1 al 6. Guanyava qui aconseguia més puntuació.
    • Par, impar. Amagaven pedres a la mà, el nombre de les quals havia d'endevinar el contrincant.
    • Nuces. Feien piles de nous que havien de tombar. Hi havia altres versions d'aquest joc, per exemple, llançar nous per introduir-les en una gerra.
    • Talus. Un jugador llançava un os petit des de certa distància i el contrincant havia de desplaçar la peça del company en llançar el seu os. Hi havia altres modalitats d'aquest joc.
    • Pila. Eren jocs amb una pilota: la llançaven a l'aire, la botaven, se la passaven en equip, etc.
    • Nummum iactare. Dibuixaven dues línies i llançaven monedes que havien de caure al mig.
    • Tabula lusoria. Havien d'alinear tres fitxes seguides sobre un tauler. Hi havia moltes versions d'aquest joc.
     

    

    Dones jugant a les tabes ('talus'), fresc romà que es conserva al Museu Nacional de Nàpols

     
    A més a més d'aquests jocs infantils, els grecs i els romans tenien una gran afició per les competicions esportives, com la lluita, les curses, el salt, el llançament de disc i de javelina, etc.

  • 3. La jornada d’un ciutadà romà

    Segons la posició social, el sexe i l'edat de cada persona, les activitats al llarg del dia eren diferents. No obstant això, es pot generalitzar i descriure una jornada típica d'un ciutadà romà.
    La vida dels romans es regia per la sortida i la posta del sol. Per tant, segons l'estació de l'any, aprofitaven més o menys el dia.
    La jornada es dividia en dotze hores diürnes, repartides des de l'alba fins al crepuscle, i dotze de nocturnes, des del crepuscle fins a l'alba. La durada de les hores no era de 60 minuts, sinó que variava de manera significativa segons l'estació de l'any: a l'estiu les hores tenien més minuts i a l'hivern en tenien menys. Com a curiositat deien que era més fàcil que els filòsofs es posessin d'acord que, quan li preguntaven l'hora a diverses persones, aquesta coincidís.
    En la descripció següent de la jornada d'un ciutadà romà s'indica entre parèntesis el moment aproximat al qual equivaldria en l'horari actual el començament de cada hora romana a l'estiu i a l'hivern. Cal tenir en compte que el nostre horari té una o dues hores de diferència respecte al del sol.
  • Hora prima (4.30 / 7.30). El romà es lleva amb la sortida del sol. Es vesteix ràpidament, ja que no utilitza pijama i se'n va a dormir amb la roba interior. Es renta els braços i les cames, ja que el bany complet el feia cada nou dies.
  • Hora secunda (5.45 / 8.15). Es pren l'esmorzar, anomenat ientaculum, que consistia en formatge, llet, pa amb oli, all i sal, mel, figues, ous, raïm...
  • Hora tertia (7.00 / 9.20). Si el ciutadà és ric, rep a casa seva els clients, persones de classe mitjana arruïnades per les guerres, els deutes, etc., que depenien econòmicament del dominus (senyor). Alguns clients no tenien menjar, per la qual cosa el seu «senyor» els entregava una cistella amb aliments. En correspondència a aquesta ajuda, els clients li devien fidelitat.
  • Hora quarta (8.15 / 9.45). Fins a l'hora de dinar, el ciutadà es dedica a les seves tasques, que variaven segons la posició social.
  • Hora quinta (9.30 / 10.30). Un cop finalitzada la jornada laboral es dirigeix als thermopolium o tavernes de menjar i beguda calenta a prendre un refrigeri anomenat prandium, que consistia en pa, carn freda, peixos, verdures, ous i fruita.
   

  

  Anunci d'una taverna romana amb els productes que hi venien

   
• Hora sexta (10.45 / 11.15). Després d'aquest lleuger menjar fa una migdiada o sesta. El nom de sesta prové de sexta en llatí.
• Hora septima (12.00 a l'estiu i a l'hivern). Ja descansat, comença el seu temps de lleure. Pot prendre un bany, a casa si és ric, o als banys públics (termes) si és pobre. En un principi, els romans dedicaven un de cada nou dies a la higiene personal. Amb el temps, ja en època imperial, ho feien cada dia. En altres ocasions, va a algun espectacle públic: una obra de teatre, una carrera de carros, una lluita de gladiadors, etc. També pot ocupar el temps lliure amb el joc, el passeig o l'exercici físic.
• De l'hora octava (13.30 / 12.45) o nona (14.30 / 13.30) a l'hora duodecima. A l'hivern l'hora octava i a l'estiu l'hora nona era el moment del menjar fort del dia, anomenat sopar o cena. Les cenae romanes podien ser un senzill àpat de família o un banquet en el qual, a més a més d'assaborir un menjar excel·lent i abundant, alternaven amb amics i parents. Se celebraven en les cases privades, en una habitació anomenada triclinium perquè tenia tres llits on es reclinaven els comensals. La durada d'un banquet era opcional, normalment acabava abans que fos negra nit.

 

Menjar de família

 

• Hora duodecima (18.15 / 15.45). La jornada acaba amb la posta de sol.

Rituals d'un banquet romà

En la celebració d'un banquet romà se seguien habitualment una sèrie de passos:

• Oferien als convidats la possibilitat de rentar-se convenientment abans que comencés l'àpat.
• A continuació es procedia a una libació o ofrena de vi pur als déus.
• En el triclinium (menjador) els convidats seien seguint les indicacions d'un nomenclator (acomodador), i a continuació se servien els plats.
• Els sopars finalitzaven amb una nova libació als déus tutelars de la casa i un brindis de caràcter patriòtic i religiós.
• De vegades la vetllada es perllongava amb una festa anomenada comissatio, en la qual els homes convidats es guarnien el cap amb corones de flors i llorer.

 

Banquet

 

 

Saber-ne més. On vivien els romans?

• Hi havia dos tipus bàsics d'habitatge romà: la casa unifamiliar, anomenada domus, i el bloc d'habitatges de diversos pisos, conegut com a insulae. Les característiques principals eren les següents:

• La 'domus'

  L'estructura d'una casa romana era bastant senzilla. Tenia dos grans espais descoberts al voltant dels quals hi havia habitacions destinades a diferents usos. Als dos costats de la porta s'obrien al carrer recintes anomenats tabernae, que s'utilitzaven com a botigues o magatzems.
  • Després de travessar el vestibulum s'arribava directament al primer pati o atrium, on hi havia l'estanc que emmagatzemava l'aigua de la pluja per a ús domèstic (impluvium) que queia a través d'un espai obert al sostre (compluvium). Als costats de l'atrium hi havia diverses habitacions (cubicula), entre les quals es trobaven els dormitoris. En un racó de l'atrium s'erigia l'altar de la casa (lararium).
  • Entre el primer i el segon pati hi havia un espai anomenat tablinum que servia per rebre visites o com a despatx per a l'amo de la casa. A un costat del tablinum hi havia un passadís (andron), que conduïa al segon pati o peristylum, una espècie de jardí envoltat de columnes, amb estàtues com a decoració. Al voltant del peristylum se situaven més cubicula, així com el menjador o triclinium i la cuina o culina. Al final hi havia l'exedra, una habitació elegantment decorada per a la vida social de la família.
   

  

  La 'domus'

   

• La 'insula'

  Mentre que a les domus hi habitaven les famílies econòmicament més acomodades, a les insulae hi vivien persones amb menys poder econòmic que llogaven les habitacions.
  • Les insulae eren construccions de diversos pisos, normalment tres, tot i que n'hi podia haver més.
  • El nombre d'insulae era molt superior que el domus per la necessitat d'allotjar la major part de la població. El fet que hi hagués superpoblació a Roma va impulsar el creixement d'aquesta mena de construccions.
  • Les habitacions solien ser petites i els materials de construcció eren d'escassa qualitat, per la qual cosa les condicions de vida no eren bones, a banda del perill d'ensorrament o incendi (s'utilitzava molta fusta en l'estructura d'aquestes construccions).
  • La façana, que podia arribar a fer 20 metres d'altura, tenia finestres i, de vegades, petits balcons. A la part inferior hi solia haver botigues que donaven al carrer, i l'amo vivia a sobre.

  Sabies que… El fum de les làmpades tenyia de negre l'atri?

  

  Atri de la casa dels Cei, Pompeia