Cultura Clàssica : GRÈCIA I ROMA: EL MARC GEOGRÀFIC I HISTÒRIC

GRÈCIA

El marc geogràfic de Grècia.

La civilització grega va néixer a les costes i les illes del mar Egeu i es desenvolupà en una extensa àrea geogràfica que va abraçar una bona part del mar Mediterrani.

RECURS. Evolució de la Hèl·lade (en anglès)

Relleu i forma de vida.

A la primeria del II mil·leni a.C. sembla que els aqueus, procedents del centre d'Europa, van envair la península Balcànica i s'establiren al territori de la Grècia actual. El relleu presenta muntanyes altes separades per valls estretes i zones costaneres amples que tenen clima i paisatges mediterranis.

Com que les condicions de vida eren força difícils a l'interior, els habitants es veien obligats a buscar les zones costaneres, on el mar els proporcionava pesca abundant i la possibilitat de practicar el comerç.

Aquesta situació es va alterar amb l'arribada a Grècia, cap al final del II mil·leni a.C., d'un poble centreeuropeu, els doris, que van provocar una gran emigració dels grecs cap a les illes del mar Egeu i les costes occidentals de l'Àsia Menor.

Dispersió territorial.

Podem dividir el territori ocupat pels grecs en quatre grans àrees geogràfiques:

- La Grècia continental. Comprèn diverses regions, entre les quals destaquen, al nord: Macedònia i Tessàlia; al centre: Beòcia, amb Tebes com a ciutat important, i l'Àtica, amb la ciutat d'Atenes; al sud, a la península del Peloponès, Lacònia o Lacedemònia, amb la ciutat d'Esparta.

- La Grècia insular. Entre les nombroses illes del mar Egeu que van ser ocupades pels grecs destaquen, per la prosperitat o per l'aportació cultural, Creta, Paros, Lesbos, Rodes i les illes Cíclades.

- L'Àsia Menor. Rep aquest nom la zona costanera occidental de la Turquia actual. Va ser colonitzada per grecs emigrats de la Grècia continental, que hi van fundar ciutats tan importants com Focea, Efes i Milet.

- Les colònies gregues. Els grecs van fundar nombroses ciutats, anomenandes colònies, a les costes dem mar Negre i del mar Mediterrani. Es tractava de petits enclavaments, situats a zones costaneres, des d'on feien intercanvis comercials amb els natius.

Els assentaments més notables de la conca mediterrània són el conjunt de colònies del sud d'Itàlia i de l'illa de Sicília, territori conegut com la Magna Grècia, i les colònies de Massàlia (Marsella), a França, i Emporion (Empúries), a Espanya.

Després de la lectura fes el jclic, l'apartat "el pais".

Períodes històrics de la Grècia Antiga.

La història de la Grècia antiga s'acostuma a dividir en diferents períodes: minoic, micènic, dòric, clàssic i hel·lenístic.

- Civilització minoica (2000-1400 a. C.)

Els minoics o cretecs van assolir una cultura brillant a l'illa de Creta. Aquesta civilització devia la prosperitat al comerç, coneixia l'escriptura i va construir palaus molt espaiosos i luxosos, com el de Cnossos

Ila de Thera, avui Santorinos, el bressol de la cultura minòica i del mite de l'Atlàntida. Clica a la imatge per veure el documental.

- Civilització micènica (1600-1100 a.C.)

Els aqueus o micènics van desenvolupar la cultura micènica, que va assolir l'apogeu ver el 1300 a. C. Van aprendre l'escriptura dels cretencs i ja parlaven una forma arcaica del que després seria el grec clàssic.

Els aqueus conqueriren Troia cap al 1250 a.C., fet que evoca Homer a la Ilíada. Micenes i Tirint van ser ciutats importants de la cultura micènica.

- La civilització dòria (1100-800 a.C.)

La civilització micènica va ser seguida de la civilització dòria, desenvolupada pels doris, un poble centreeuropeu que va provocar a l'Hèl·lade una situació caòtica i l'emigració d'una part dels aqueus cap a les illes i les costes de l'Àsia Menor. La civilització dòria va representar, en general, un empobriment cultural de Grècia.

- Període arcaic (800-496 a. C.)

Es caracteritza per un seguit de fets nous:

- Canvis sociopolítics. Durant aquest període sorgeix a l'Hèl·lade la polis, a a dir, la ciutat independent o ciutat Estat, i també es consolida una nova classe social, la dels comerciants i artesans.

- Desenvolupament comercial, industrial i cultural. La indústria començà amb l'elaboració de salaons, vi, oli... i la producció de recipients de ceràmica per transportar aquests productes.

L'aparició de la moneda, cap el 600 a.C. va fer més fàcil l'activitat comercial.

Es creà una nova escriptura, l'alfabètica, més senzilla que l'anterior. Es van construir els primers temples i sorgiren els grans poetes i filòsofs.

- Colonitzacions. És l'època de les grans colonitzacions gregues. El creixement demogràfic i l'escassetat de terres van fer que algunes ciutats Estat fundessin colònies a la conca mediterrània.

- Creixement de dues polis. En aquest període, Atenes i Esparta, amb estils de vida oposats l'una de l'altra, destaquen sobre les altres polis gregues.

- Període clàssic.

És l'època més brillant de Grècia en tots els aspectes ( polític, econòmic i cultural).

- Les guerres mèdiques. comença el període amb aquestes guerres, en les quals perses envaeixen la Grècia continental. Una coalició de polis gregues, encapçalades per Atenes i Esparta se l'enfrontaren i van guanyar a la batalla de Marató (490 d. C.) i en unes altres batalles malgrat la inferioritat en nombre de combatents.

Aquestes guerres et sonaran perque surten reflectides, sense cap rigor científic, a les pel·lícules 300 i la paròdia de l'anterior Casi 300.

- L'esplendor d'Atenes i la democràcia. Durant la llarga carrera política de Pèricles (463-429 a.C.), Atenes es va convertir el el gran centre polític, econòmic i cultural de Grècia; va construir la seva Acròpolis i la literatura i la ciència van brillar a la ciutat.

- La guerra del Peloponès. La rivalitat entre Esparta i Atenens per la supremacia a Grècia les dugué a entrontar-se en una llarga guerra, la guerra del Peloponès (431-404 a.C.), durant la qual va morir Pèricles, i atenes va ser derrotada unas quants anys després.

Filip II de Macedònia (356-336 a.C.), que aprofità la feblesa de Grècia després de la guerra i la va conquerir, va posar fi a la independència de les polis gregues.

- Període hel·lenístic

Comença amb el regnat d'Alexandre el Gran (336-323 a.C.), que va succeir al seu pare Filip II, rei de Macedònia.

- El regnat d'Alexandre el Gran. Una vegade sufocades les sublevacions d'algunes ciutats gregues, Alexandre es va adreçar a Orient amb el seu exèrcit i es va apoderar d'un territori inments que comprenia l'Àsia Menor, Síria, Egipte, Mesopotàmia i Persia, arribant, fins i tot, a l'Índia.

Amb la creació de l'Imperi d'Alexandre va sorgir l'Hel·lenisme: la civilització grega s'universalitza i el grec es converteix en la llengua d'un territori molt extens.

Després de la seva mort, els seus generals es reparteixen l'imperi en diferents regnes hel·lenístics, entre els quals destaquen Macedònia, Egipte i Síria.

- Grècia, província romana. La conquesta de la Grècia continental en el 146 a.C. i dels regnes hel·lenístics el segle següent per part de Roma significa el final del protagonisme polític de Grècia, no obstant, la cultura grega no va desaparéixer, sinó que de la mà de Roma, que el va incorporar com a propi, es va extendre per tot l'Imperi Romà.

Mapa de l'Imperi d'Alexandre el Gran

Els regnes hel·lenístics

ACTIVITATS per fer a la llibreta

Fes i enganxa el mapa sobre la Hèl·lade

Dibuixa el següent quadre i omple-ho a la llibreta. Pensa que ha de ser prou gran per resumir la teoria que hi ha en el blog

Marc Geogràfic	Característiques
Grècia insular
Grècia continental
Àsia Menor

Omple el següent quadre i omple-ho. A l’igual que a l’activitat anterior, ha de ser prou gran, així que mira-ho

Període	Cronologia	Característiques
Civilització minoica
Civilització micènica
civilització dòria
Període arcaic
Colonitzacions
Període clàssic
L'esplendor d'Atenes i la democràcia
La guerra del Peloponès
Període hel·lenístic
Grècia, província romana