LA SOCIETAT GREGA I ROMANA

1. LA SOCIETAT GREGA

La societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no ciutadans, que eren la majoria.

Piràmide social de l’antiga Grècia

Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien l'obligació de pagar impostos. Entre els ciutadans hi havia persones molt riques i d'altres de condició més humil. Eren una minoria: per exemple, Atenes tenia uns 350.000 habitants, però només 40.000 eren ciutadans.

Els no ciutadans no podien participar en la política, però es trobaven en situacions molt diverses:

• Els estrangers eren persones lliures. Pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit, però no podien posseir ni terres ni cases. Es dedicaven majoritàriament al comerç i a l'artesania.
• Els esclaus no eren persones lliures, sinó propietat d'una família per a la qual treballaven. Solien ser presoners de guerra o fills d'esclaus. Principalment, treballaven en l'agricultura i el servei domèstic.

Drets humans. Els esclaus, segons Aristòtil

Els esclaus treballaven per a les famílies riques

• Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas no tenien cap mena de dret. No podien intervenir en política, ni votar, ni assistir a espectacles públics (llevat d'alguna excepció). Estaven sotmeses al control d'un home: al del seu pare quan eren petites, i al del marit quan es casaven.

Assemblea atenesa

Les dones riques es dedicaven a cuidar la llar i només sortien de casa seva en ocasions especials, com ara per assistir a casaments, funerals i cerimònies religioses. Les dones de les classes populars, en canvi, treballaven com a pageses, venedores, dides o llevadores.

A fons. La democràcia atenesa

Esquema del funcionament de la democràcia atenesa

1. LA SOCIETAT ROMANA

• La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no-ciutadans.
  

  Gràfic de la societat romana
  • Els ciutadans podien participar en la vida política, ser sacerdots i iniciar causes penals, i també ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien.
  • Els no-ciutadans no gaudien de cap d'aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona, però podien recuperar la llibertat si l'amo ho decidia. Aleshores passaven a ser lliberts.
  Gradualment, el dret de ciutadania es va anar estenent fins que en el segle III dC l'emperador Caracal·la va atorgar el dret de ciutadania a tots els homes lliures de l'Imperi.

• Les dones

  Les dones, independentment de la riquesa que tinguessin o del seu lloc d'origen, mai no van ser considerades ciutadanes i, per tant, no tenien la majoria de drets de què gaudien els homes. Estaven tutelades per un home: primerament pel seu pare, i si aquest moria, pel germà o per un altre parent; quan es casaven, la tutela passava al marit.
  Malgrat aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regir negocis i participar en les festes i els espectacles.
  Es pensava que el paper fonamental de les dones era criar els fills. No obstant això, moltes treballaven al camp, a les botigues, com a llevadores, etc.

  Drets humans. Els esclaus a Roma

  

  Esclaus servint els seus amos